Procesos municipales extraordinarios2016-11-29T18:59:01+01:00

Julia Rabés Cabús

Julia Rabés Cabús
Lleida

Biografía

JULIA RABÉS CABÚS Biografia: Em dic Júlia i tinc 54 anys i ara que ho dic em pregunto on ha anat a parar tot aquest temps. La infantesa va ser llarga; els dies es dilataven en el meu estimat Bell-lloc, on també vaig passar l'adolescència. A partir de llavors tot ha anat a corre-cuita. Vaig marxar a estudiar Psicologia, mes que res perquè quan era jove, la qüestió era sortir i rodar mon. Des d'aquells 18 anyets he viscut aquí i allà, he treballat de psicòloga, de logopeda – que vaig estudiar quan em vaig quedar sense la feina de psicòloga – també de tele operadora i d'altres feines llunyanes a la meva formació; a Anglaterra, en una cuina, de professora d'espanyol, en un hospital psiquiàtric, en una escola de primària. Com no, he passat algunes temporades sense feina; els que vam acabar una carrera que treia munts de llicenciats cada any en un país on no ens volia ningú, sabran de què parlo i sobretot si ens situem a finals dels 80. Més tard, dona i parada, tinc els fills i uns anys de vivències agredolces. Els anys que vaig dedicar a les nenes van ser preciosos però barrejats amb el patiment de la falta de feina i, sobretot, l'angoixa de no saber si ja mai més podria reenganxar-me al món laboral. No fa gaire que he tornat a Lleida - ma filles, com jo vaig fer, roden pel món i el meu home viu i treballa entre aquí i un altre país - i en aquest context m'estic buscant un raconet a casa... 'si és que hi ha cases d'algú' com deia el Sisa Facebook: @OiTantQuePodem

 

Motivación

Realment la meva motivació per ser aquí me la dóna l'esperit lluitador i activista que irradien alguns personatges socials i polítics. Per a mi el meu heroi és Noam Chomsky, encara activista als seus 90 anys, sempre coherent en la seva vida personal i les seves creences, e impulsor de noves idees per a fer una societat més justa i millor en tots els sentits. És clar que moltes vegades em sento desmotivada, ningú pot negar que avui la ciutadana/ciutadà, e inclús els polítics, tenen poc a dir en aquest món bàsicament governat per multinacionals i corporacions. De totes maneres, els grans triomfs de la nostra societat que semblaven impossibles, com l'alliberació de la dona o els drets dels treballadors es van aconseguir gràcies a gent somniadora i sobretot valenta; això és l'herència que tenim i que hem de defendre.

 

Ir a Arriba